Pot exigir fins el despreniment material voluntari, forma extrema anomenada generalment pobresa evangèlica, per tal com segueix els consells evangèlics i l’esperit de la primitiva comunitat de Jerusalem, descrita en el llibre dels Actes dels Apòstols. Molts moviments reformistes hi han insistit i la pobresa ateny una personificació, especialment en Francesc d’Assís. La vida religiosa en fa objecte d’un vot individual que pot ésser solemne (amb pèrdua del dret a la propietat i de la capacitat d’adquisició) o simple (que implica només una subordinació d’aquests drets a la llicència del superior). Aquest vot ha estat accentuat especialment pels ordes mendicants i, més encara, pels franciscans.
f
Cristianisme