i polarímetre | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

polarímetre

substantiu masculím
Física    Química
Esquema bàsic d’un polarímetre
© Fototeca.cat
òptica òpt i química analítica quím anal
Instrument per a mesurar la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada en travessar un medi òpticament actiu.

Consta fonamentalment d’una font lluminosa que emet radiació monocromàtica, generalment una làmpada de vapor de sodi, un polaritzador, constituït per un prisma de Nicol o un polaroide, el qual transforma la llum ordinària en polaritzada, un tub situat en la direcció de propagació de la radiació, el qual conté la mostra, i un analitzador, constituït generalment per un altre prisma de Nicol. El funcionament d’un polarímetre simple és el següent: quan el tub per a la mostra és buit, es transmet un màxim de llum a través de l’analitzador quan aquest és alineat amb el polaritzador. En col·locar en el tub una mostra òpticament activa, el pla de vibració de la llum polaritzada és desviat un cert angle (activitat òptica). Mitjançant el desplaçament angular del prisma analitzador hom pot determinar el punt de màxima il·luminació, el qual correspon al valor de l’angle de desviació que hom vol mesurar. Modernament hom disposa de polarímetres automàtics que donen directament el valor de l’angle de desviació.

Llegir més...