Poden ésser considerats com un tipus de polièsters. Des del punt de vista industrial, el més important és el derivat del 2,2-bis(4-hidroxifenil)propà, que presenta un elevat punt de fusió, juntament amb una notable estabilitat tèrmica i resistència a la hidròlisi àcida i a l’oxidació. Hom l’obté per reacció del bisfenol esmentat amb fosgen en presència d’una base o per reacció del bisfenol amb carbonat de difenil; generalment hom prefereix aquest darrer mètode. Els policarbonats són substàncies transparents i rígides, que presenten bones propietats com a aïllants elèctrics. Presenten l’inconvenient d’ésser alterats per un gran nombre de dissolvents i ésser sensibles a la hidròlisi alcalina. Llur cost és elevat i troben aplicació en la indústria electrònica.
m
Química