P1P2, P2P3, ... Pn-1Pn, i PnP1, són anomenats costats del polígon, essent els punts P1, P2, ..., Pn, amb n ≥3, els anomenats vèrtexs del polígon. Una diagonal del polígon és el segment recte que uneix dos vèrtexs no correlatius. La porció de pla que és envoltada pels costats constitueix l'interior del polígon. Els angles determinats per cada parell de costats adjacents, i que són a l’interior, són dits angles interiors del polígon.
Un polígon és convex si cada angle interior és menor o igual a 180°. Un polígon és còncau si no és convex, és a dir, si almenys existeix un angle interior superior a 180°. Un polígon és equiangular si té iguals els angles interiors, és equilàter si té iguals els costats, i és regular si té els angles i els costats iguals. Un polígon és circumscrit a un cercle si els seus costats són tangents al cercle, i és inscrit en un cercle si els seus vèrtexs pertanyen al cercle.
Atenent el nombre de costats, alguns polígons tenen les denominacions especials següents: triangle (3 costats), quadrilàter, paral·lelogram, rombe, romboide, rectangle, quadrat, trapezi (4), pentàgon (5), hexàgon (6), heptàgon (7), octàgon (8), enneàgon (9), decàgon (10), hendecàgon (11), dodecàgon (12), pentadecàgon (15), i icosàgon (20), n-àgon(n).