i poloni | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

poloni

Símbol delPo, polonio (es), polonium (en)
substantiu masculím
Química
Símbol delPo, polonio (es), polonium (en)
química inorgànica quím inorg
Element de nombre atòmic 84, pertanyent al grup VI A de la taula periòdica.

Fou el primer dels elements aïllats per M.Curie, l’any 1898, en el transcurs de la seva recerca sobre les causes de la radioactivitat de la pechblenda. Té un pes atòmic de 210,05 i és constituït per set isòtops, tots els quals són radioactius. En són també coneguts vint isòtops artificials, amb masses que van des de 192 fins a 218. És un dels elements naturals més rars i es troba en les menes de l’urani en proporció de 100 μg per tona. El seu isòtop més assequible, el 2 1°Po, té una vida mitjana de 138,39 dies, és un dels termes de la sèrie de desintegració radioactiva de l’urani i presenta emissió α. Els isòtops de masses 209 i 208 poden ésser preparats per bombardeig de plom o bismut amb partícules α, protons o deuterons en un ciclotró. El metall és de color blanc d’argent, es fon a 254°C i bull a 962°C, amb formació d’un vapor diatòmic (Po2). Pot existir en dues formes al·lotròpiques: α, cúbica i estable a baixa temperatura, i β, romboèdrica i estable a temperatura elevada, que presenta una densitat de 9,4 g/cm3. El metall pot ésser obtingut per reducció amb amoníac líquid de l’hidròxid. És soluble en els àcids minerals i s’oxida lentament en l’aire. Forma composts amb les valències 6+, 4+, 2+, 0 i 2-, i hi ha indicis de l’existència de l’estat 3+. La seva química pot ésser únicament explorada en les traces, a causa dels efectes radiolítics que es presenten en treballar amb quantitats més grans. El poloni 210, que presenta una emissió α cinc mil vegades més intensa que l’urani, allibera en la seva descomposició 140 W/g, pel qual fet hom ha suggerit el seu ús com a font d’energia per a satèl·lits artificials. És emprat, aliat amb beril·li, com a font de neutrons, amb l’avantatge de presentar una emissió molt petita en comparació amb altres fonts. És d’una gran toxicitat (2,5X101 1 vegades més tòxic que el cianur d’hidrogen) i la màxima concentració permissible en l’aire és de 5X10- 1 5 g/mn. El poloni ingerit tendeix a concentrar-se als ronyons, a la melsa i al fetge, en els quals la radiació produeix lesions irreversibles.

Col·laboració: 
MPB / AMeP
Llegir més...