L’art pop emfasitza l’accessibilitat, fins al punt de banalitzar-los, dels objectes de consum propis de l’anomenada “societat opulenta”, dels quals subratlla també la impersonalitat i el caràcter accessori i repetitiu. Amb aquest propòsit, recorre a la juxtaposició, la seriació, l’aïllament i l’engrandiment dels objectes més quotidians per mitjà de tècniques de la publicitat. Hom ha vist en l’art pop tant una denúncia com una exaltació de la societat de consum. Sorgit a la fi dels anys cinquanta, s’ha estès ràpidament arreu del món occidental a partir dels dos focus originaris: els Estats Units (R. Rauschenberg, R. Lichtenstein, T. Wesselmann, C. Oldenburg, A. Warhol) i la Gran Bretanya (R. Hamilton, D. Hockney). Als Països Catalans, l’obra de l’Equip Crònica mostra una acusada influència de l’art pop.
m
Art