i potassi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

potassi

Símbol delK, potasio (es), potassium (en)
substantiu masculím
Química
Símbol delK, potasio (es), potassium (en)
química inorgànica quím inorg
Element químic, de nombre atòmic 19, pertanyent al grup Ia, o dels metalls alcalins, de la taula periòdica, descobert el 1807 per H.Davy.

És el setè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, i en constitueix un 2,4% en pes. El potassi natural és una mescla de tres isòtops, amb masses 39 (93,1%), 40 (0,00118%) i 41 (6,90%), i l’isòtop 4°K és radioactiu amb una vida mitjana de 1,4 X 109 anys. En són també coneguts sis isòtops artificials radioactius, el més important dels quals és el 4 2K, amb una vida mitjana de 12,4 hores, que és emprat com a traçador en experiments biològics. El potassi és molt difós a la natura, i es troba en forma de mescles de sals (silvinita, carnal·lita, polihalita) localitzades en dipòsits extensos, superficials o subterranis, provinents en molts casos de la dessecació de zones aquàtiques. Els seus jaciments més importants es troben a Stassfurt (RFA), Saskatchewan (Canadà) i Eddy County (EUA) i, als Països Catalans, a Súria i Cardona. També es troba, en forma de clorur, en l’aigua de mar, constituint-ne un 0,07% en pes, però la seva explotació a partir d’aquesta font no és rendible. No ocorre natiu i la seva preparació en forma metàl·lica té lloc per electròlisi de l’hidròxid, anàlogament a com fou preparat inicialment per Davy, o per reducció del clorur amb sodi a temperatura elevada seguida de destil·lació fraccionada de l’aliatge format. El metall és molt tou i de color blanc d’argent, però s’altera ràpidament en contacte amb l’aire, pel qual fet hom l’emmagatzema submergit en un oli mineral. És, després del liti, el metall més lleuger conegut i té bones propietats conductores de la calor i l’electricitat. És soluble en l’amoníac, amines, sodi i mercuri. Reacciona violentament amb l’aigua i els àcids alliberant hidrogen i formant, respectivament, l’hidròxid i les sals corresponents. És també atacat intensament per l’oxigen, amb el qual forma diversos òxids segons la temperatura de reacció i les proporcions relatives d’ambdós elements, els halògens i el sofre. A temperatura elevada reacciona amb l’hidrogen formant l’hidrur (KH), amb el nitrogen formant l'azida (KN3) i àdhuc amb el grafit originant diversos carburs potàssics. És un dels elements més reactius i electropositius coneguts i els seus composts, en els quals actua en l’estat d’oxidació +1, són exclusivament iònics. En general, els composts de potassi presenten, respecte als de sodi, els caràcters diferencials d’ésser menys solubles i higroscòpics i de donar reaccions més ràpides, però són més cars. El potassi forma aliatges amb nombrosos metalls, i és de gran importància el que conté un 77% de potassi i un 23% de sodi, líquid de punt de fusió -12,3°C, bon conductor de la calor i l’electricitat, que troba aplicació com a bescanviador de calor en reactors nuclears. El potassi té una gran importància en el metabolisme dels animals i les plantes i resulta essencial per al creixement d’aquestes. Tot i no ésser present en els teixits orgànics dels éssers vius, intervé en la regulació d’un gran nombre de processos vitals, entre els quals cal esmentar la resposta nerviosa, l’acció de la musculatura llisa, l’acció enzimàtica i la respiració. La producció mundial de potassi és situada en l’actualitat al voltant dels 25 milions de tones (en forma de K2O), més d’un 95% de les quals són emprades en la fabricació de fertilitzants, principalment en forma de clorur i, en menys extensió, com a nitrat o sulfat.

Propietats físiques del potassi

K
nombre atòmic 19
pes atòmic 39,098
estructura electrònica [Ar] 4s1
estats d’oxidació +1
densitat 0,86 g/ml
punt de fusió 63,25ºC
punt d’ebullició 759,9ºC
radi iònic (K+1) 1,33 Å
potencial d’ionització, en eV I: 4,341
  II: 31,625
  III: 45,72

Col·laboració: 
MPB / AMeP
Llegir més...