praseodimi

Pr (simb.)

m
Química

Element metàl·lic, de nombre atòmic 59, pertanyent a la família dels lantànids.

El seu pes atòmic és 140,91 i fou descobert el 1885 per C.Auer von Welsbach. Ocorre a la natura en forma de praseodímia (Pr 2 O 3 ), com a constituent de la monazita, de la qual hom la separa per intercanvi iònic i extracció amb dissolvents. Hom aconsegueix la preparació del metall per reducció del triclorur (PrCl 3 ) amb calci a 1 000°C. És un metall tou, argentí, dúctil i mal·leable, que s’altera ràpidament en l’aire quan no és ben pur. Existeix en dues formes al·lotròpiques: α (hexagonal), estable a baixa temperatura, i β (cúbica), amb densitats 6,77 i 6,64 g/cmn, respectivament. Es fon a 931°C i bull a 3 512°C. Té un caràcter fortament electropositiu

reacciona amb l’aigua alliberant hidrogen i es dissol ràpidament en els àcids diluïts. S'encén amb facilitat en atmosfera d’oxigen formant l’òxid Pr 2 O 3 i es combina en calent amb els no-metalls. Forma dues sèries de composts, en els quals actua amb les valències 3 E i 4 E. Els composts de Pr(III) són iònics, paramagnètics i de color verd, d’acord amb la configuració 4f 2 de l’ió Pr 3 + . Els composts de Pr(IV) són fortament oxidants
i no existeix l’ió Pr 4 + en solució aquosa. El praseodimi és emprat en forma metàl·lica com a nucli en la fabricació d’arcs de carboni per a il·luminació. Els seus composts trivalents troben aplicació com a colorants per a vidres i esmalts.