prelat

prelado (es)
prelate (en)
m
Dret canònic

Eclesiàstic que té jurisdicció ordinària en el fur extern o que té aquest títol honorífic.

Hom distingeix entre prelats majors (cardenals, bisbes i altres que participen en el govern universal de l’Església) i prelats menors (abats —els quals, si tenen plena jurisdicció episcopal, són prelats nullius—, superiors generals i provincials, vicaris generals i capitulars). La prelatura honorífica establerta per Pius XI (1934) comprèn els bisbes assistents al soli, auditors, majordoms, protonotaris, etc., i els prelats domèstics, que són nomenats per la Secretaria d’Estat, ja sia per llur ofici (assistents del papa), ja sia per concessió honorífica directa. Tots reben el títol de monsenyor.