i prelat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

prelat

prelado (es), prelate (en)
substantiu masculí m dret canònic dr can
Eclesiàstic que té jurisdicció ordinària en el fur extern o que té aquest títol honorífic.

Hom distingeix entre prelats majors (cardenals, bisbes i altres que participen en el govern universal de l’Església) i prelats menors (abats —els quals, si tenen plena jurisdicció episcopal, són prelats nullius—, superiors generals i provincials, vicaris generals i capitulars). La prelatura honorífica establerta per Pius XI (1934) comprèn els bisbes assistents al soli, auditors, majordoms, protonotaris, etc, i els prelats domèstics, que són nomenats per la Secretaria d’Estat, ja sia per llur ofici (assistents del papa), ja sia per concessió honorífica directa. Tots reben el títol de monsenyor.

Llegir més...