prerafaelitisme

m
Art
Literatura

El meu segon sermó, de John Everett Millais (1829-1896)

© Corel Professional Photos

Moviment pictòric format a Anglaterra el 1848 amb la Pre-Raphaelite Brotherhood (Germandat Prerafaelita), integrada per William Holman Hunt, sir John Everett Millais, Dante Gabriele Rossetti, James Collinson, Thomas Woolner, Frederick G. Stephens i William Michael Rossetti.

Els principals membres del grup exposaren l’any 1849 afegint a llurs signatures el monograma comú P.R.B. Partint del mateix criteri de revaloració de la pintura italiana anterior a Rafael que havien defensat abans els natzarens alemanys, els caracteritzà una concepció sincera de l’art, un fort medievalisme literari i cristià —que els portà a la pintura d’història— i sovint una certa preocupació social. Estilísticament els caracteritzà un detallisme minuciós, una aproximació constant a la natura —sense, però, conrear gaire el paisatge pur— i un resultat decorativista, posat tot al servei d’un alt grau d’idealisme tant formal com conceptual. Bé que la germandat desaparegué pràcticament el 1852, l’estil perdurà en els membres mateixos i en altres pintors com William Dyce, Ford Madox Brown, Arthur Hughes, William Lindsay Windus, Henry Wallis, Robert B. Martineau, Walter H. Deverell i, sobretot, els deixebles de D.G. Rossetti, William Morris i sir Edward Burne-Jones, a través del qual el prerafaelitisme influí decisivament en el simbolisme i el Modernisme del continent.

Als Països Catalans la seva influència es feu sentir damunt d’alguns artistes de l’ala simbolista del Modernisme, especialment en Alexandre de Riquer, molt relacionat amb el món anglès, i en una etapa molt concreta de la pintura de Santiago Rusiñol. Paral·lel al moviment pictòric i nascut de la mateixa ideologia fou el grup poètic prerafaelita, del qual fou capdavanter el també pintor Dante Gabriele Rossetti. Altres poetes foren Chistina Rossetti, W. Morris, A.Ch. Swinburne, etc. Com els pintors, reberen també l’ajut de Ruskin. Els seus trets característics són el retorn al món de la natura, un cert misticisme, influència de la Bíblia, predilecció pel món medieval cavalleresc i la influència de Dant i dels mestres del primer Renaixement italià.