D’acord amb la doctrina calvinista, l’Església és un cos del qual Crist és l’únic cap i els membres són tots iguals. L’organització és a tres nivells: comunitari o parroquial, en el qual l’administració és a cura de la junta de govern o consell, encapçalat per un pastor i alguns laics elegits; sinodal, format pels pastors d’una mateixa regió i un ancià per cada parròquia; i l'assemblea general, constituïda per igual nombre de pastors i ancians i que governa totes les comunitats presbiterianes. La presideix un moderador elegit per un any. Els actes litúrgics són extremament senzills: cant, lectura i comentari a la Sagrada Escriptura i la pregària. Administren el baptisme per aspersió als infants i celebren l’eucaristia amb relativa poca freqüència. El 1877 constituïren una Aliança Presbiteriana Universal que agrupa totes les Esglésies presbiterianes; la seva funció és purament consultiva. Als Països Catalans, la primera Església presbiteriana fou establerta el 1870 a Barcelona, al carrer de Sant Domènec del Call, pel pastor suís Alexandre L. Empaytaz. Aquest treballà amb col·laboradors catalans: Francesc Albrícies, fundador de l’Escola Model d’Alacant; Joan Usachs, que dirigí l’Església de Reus, i Joan González i Jaume Sanmartí, que l’ajudaren a Barcelona i en altres indrets: Sants, Premià de Mar, Canet de Mar, Vilassar de Mar i Miravent. Mantenien, a més, escoles de primer ensenyament. El 1872, d’acord amb les resolucions d’una assemblea tinguda a Madrid, els presbiterians s’integraren en el cos eclesial que esdevingué més tard l’actual Església Evangèlica Espanyola.
m
Cristianisme