proa

proa (es), prow (en)
f
Transports

Part davantera del buc d’una embarcació, compresa entre l’última quaderna i el tallamar, en forma de tascó per tal que en tallar l’aigua aquesta ofereixi menys resistència al moviment.

Hi ha diverses formes de proa, que responen a diferents solucions constructives; així, hom parla de proa tancada, oberta, llançada, rodona, recta, inclinada, de bulb, etc. En la proa tancada, les batalloles i la regala acaben en la roda, mentre que en la proa oberta tant les unes com l’altra són tallades pel bau de la serviola. Hom anomena proa llançada la proa que té la roda arquejada, i proa rodona la que té forma arrodonida. La proa recta té el tallamar vertical segons el pla longitudinal de simetria del vaixell, i la proa inclinada el té, segons el mateix pla, inclinat de manera que forma un angle obtús a la part inferior del tallamar. La proa de bulb té una protuberància a la part inferior del tallamar per tal de disminuir el fregament de l’aigua amb la carena. És anomenada proa de violí la que té el tallamar acabat, a la seva part superior, per una espiral o un cargol en lloc d’un mascaró. Alguns vaixells tenen proes especialment dissenyades segons llurs necessitats o llurs funcions específiques, com és el cas dels portaavions, dels cablers i dels trencaglaços.