i prometi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

prometi

Símbol del prometi Pm, promeci
substantiu masculím
Química
Símbol del prometi Pm, promeci
química inorgànica quím inorg
Element sintètic, de nombre atòmic 61, pertanyent a la família dels lantànids.

La seva existència fou predita el 1902 per Branner i confirmada teòricament el 1914 per Moseley; fou obtingut pur per primera vegada el 1945 per Marinsky i el seu equip mitjançant fissió d’urani i bombardeig de neodimi amb neutrons, seguit de separació per cromatografia de bescanvi iònic. És totalment absent de l’escorça terrestre, però hom l’ha detectat espectroscòpicament en alguns estels joves. En són coneguts tretze isòtops, tots radioactius, amb masses que van de 141 a 154. L’isòtop 47Pm, amb una vida mitjana de 2,5 anys, és el més ben conegut i més emprat. Es fon a 1.080°C i bull al voltant de 2.500°C. En general, les propietats de l’element són poc conegudes. Forma sals clorades, que presenten luminescència a causa de la radioactivitat del metall. Pot ésser emprat com a emissor de radiació β i, absorbit en un material fosforescent, com a font d’il·luminació.

Llegir més...