Els prosobranquis, el nom dels quals deriva de la posició anterior, primitiva, de la brànquia (en contraposició als opistobranquis, que la tenen en posició posterior), solen caracteritzar-se per la presència d’una conquilla, generalment enrotllada en espiral i amb un opercle. Els connectius nerviosos entre els ganglis pleurals i parietals són encreuats (estreptonèuria), a causa de la torsió del sac visceral. La ràdula, estructura còrnia utilitzada per a brostejar o, degudament modificada, com a òrgan d’atac, és molt important a l’hora de definir els diferents grups. Gairebé tots els prosobranquis són gonocòrics i la majoria són marins, litorals i bentònics. Algunes espècies són d’interès comercial, per la carn o bé per altres motius (nacre, púrpura, etc), i d’altres són perilloses per a l’home (ballarugues tropicals).
m
pl
Malacologia