i prosòdia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

prosòdia

prosodia (es), prosody (en)
substantiu femeníf
Gramàtica
prosodia (es), prosody (en)
gramàtica gram
Segons la gramàtica tradicional, part de la gramàtica que ensenya la recta accentuació i pronunciació dels mots.

Transcripció del mot grec προςωδία (acompanyament del cant, qualitat i accent prosòdic), es refereix a les particularitats de la pronunciació, com ara l’entonació, la quantitat, la intensitat; l’equivalent llatí (ad cantus) és el que dóna origen al mot accent. Vinculada estretament amb la mètrica, la prosòdia consisteix especialment en l’estudi de la quantitat o de la intensitat de les síl·labes. En les literatures clàssiques és, doncs, la ciència que permet de distingir les vocals llargues de les breus i que estudia d’altres particularitats pertanyents als elements constitutius dels peus mètrics. En les literatures romàniques, no fonamentades en l’element quantitatiu de les síl·labes, la prosòdia es refereix d’una manera especial a la distribució dels accents en el vers i, en un sentit més ampli, a l’entonació en un període.

Col·laboració: 
JMe
Llegir més...