Els quelícers són diarticulats i fabriquen una mena de fil sedós amb unes glàndules sericígenes; els quatre parells de potes marxadores són més o menys semblants. L’abdomen, d’onze segments, és ovalat i, juntament amb el prosoma, dóna un aspecte piriforme al cos de l’animal. El tub digestiu té l’intestí mitjà molt ramificat; respiren per tràquees, l’excreció és feta mitjançant glàndules coxals i el sistema nerviós, glanglionar, és molt concentrat en el prosoma. De règim alimentari carnívor, es troben sota les pedres o escorces d’arbres, entre la fullaraca del terra i, fins i tot, entre papers i llibres vells (com Chelifer cancroides).
m
pl
Aracnologia
Aspecte dorsal d’un pseudoescorpí
© Fototeca.cat
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids, que comprèn individus de talla petita (d’1 a 7 mm), amb els pedipalps molt allargats i acabats en pinça quelada, de manera semblant als dels escorpins.