L’art púnic no tingué ni la qualitat ni la intensitat d’altres arts mediterrànies del mateix temps, com el grec o l’etrusc, bé que la pobresa de l’art púnic ha estat sovint exagerada. Hi ha pocs vestigis de l’arquitectura. Els temples eren de tradició feniciooriental, i a partir dels segles V-IV aC es manifestà una marcada influència tècnica grega. De l’escultura en pedra hom coneix poques estàtues, però són abundants les esteles (votives o funeràries) amb relleus. La coroplàstia és molt rica: es troba com a exvots als santuaris o a les tombes. Hi ha una triple tradició: artística per una banda, la d’arrel oriental fenícia o jònica, per l’altra la grega clàssica i hel·lenística, i la més típicament púnica. Són importants les sèries sardes o les d’Eivissa.
m
Art