i quaresma | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

quaresma

quadragèsima, cuaresma (es), Lent (en)
substantiu femeníf
Folklore    Cristianisme
quadragèsima, cuaresma (es), Lent (en)
Representació gràfica popular de la quaresma
© Fototeca.cat
litúrgia litúrg i folklore folk
Període de quaranta dies que, en el cicle de l’any litúrgic cristià, precedeix la festa de Pasqua.

El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima. Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal: es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual. A la fi del s. IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit: era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el dijous sant; i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a les solemnitats pasquals; aquest dejuni s’ajuntà a l’antiquíssima pràctica del dejuni ritual del tríduum pasqual, que començava la nit del dijous sant i acabava amb l’eucaristia de la nit de Pasqua. A la fi del s. V, l’inici de la quaresma s’anticipà al dimecres anterior al primer diumenge de la quarantena, que adoptà el nom de dimecres de Cendra. El temps litúrgic de la quaresma tingué fins al començament del s. XX una gran significació popular, derivada de l’austeritat i els dejunis prescrits. Els Països Catalans, com altres regnes hispànics, reberen dispenses d’alguns dejunis i abstinències a través de la butlla de la Croada; els jocs i espectacles públics eren prohibits, llevat de les representacions sacres de la passió i de concerts, i també molta gent es vestia i donava impressió externa de penitència i austeritat. Hom representava gràficament la quaresma per mitjà d’una dona vella de set cames (les set setmanes), amb un bacallà a la mà (a Mallorca una arengada o pebrot coent a la boca), dita també la Bacallanera, la Sarraïna, la Patorra, etc. , a la qual s’arrencava una cama cada setmana; primer es feien de paper, sovint amb les butlles velles, i més tard foren impreses i venudes comercialment.

Col·laboració: 
JLl / APl
Llegir més...