Hom coneix sis quarks, que són designats per la inicial del seu nom anglès: u (up: dalt), d (down: baix), c (charmed: encantat), s (strange: estrany), b (bottom: fons, o beauty: bellesa) i t (top: cim, o truth: veritat). Són caracteritzats per l’isospin, la tercera component d’isospin, la càrrega elèctrica (que és fraccionària) i pels sabors (o aromes), que són l'encant, l'estranyesa, la bellesa i la veritat. Cadascuna de les sis espècies o sabors dels quarks pot presentar-se en tres colors diferents, anomenats, per convenció, vermell, verd i blau. La càrrega de color té en els quarks un paper similar al de la càrrega elèctrica en les partícules que interaccionen per via electromagnètica; el color és la càrrega de la interacció forta (que és estudiada per la cromodinàmica quàntica). Per ordre de masses creixents hom pot situar l’up i el down, per als quals és aproximadament de 300 MeV; el strange, al voltant de 500 MeV; el charme, al voltant de 1 500 MeV; el bottom, al voltant de 5.000 MeV, i el top.Les combinacions de quarks formen els hadrons: d’una banda, formen els mesons (combinació d’un quark i un antiquark de colors complementaris), i, d’una altra, els barions (combinació “incolora” de tres quarks, un de cada color). Els quarks que formen aquests hadrons es mantenen units per efecte dels gluons, partícules mediadores de la interacció forta. El fet que els quarks no poden ésser detectats lliures és conseqüència del fenomen anomenat confinament dels quarks segons el qual només és possible de detectar quarks combinats per formar hadrons. L’antipartícula d’un quark és el corresponent antiquark.El descobriment del quark top al Fermilab el 1995 completà la llista dels quarks predits pel model estàndard. La investigació actual té com a repte l’anàlisi dels plasmes de quarks i gluons que hom suposa que existiren els primers moments de vida de l’Univers; aquest camp té una importància més gran des que el 2002 hom suggerí que l’etapa final de determinades estrelles de neutrons pot ser una estrella de quarks. Recentment s’ha proposat un nou model de descripció del nucli atòmic que involucra la interacció entre quarks de diferents nucleons. Després d'alguns anuncis dubtosos a mitjan de la primera dècada del segle XXI, al juliol del 2015 científics del Gran Col·lisionador d’Hadrons feren pública la identificació del pentaquark, una partícula formada per cinc quarks.
m
Física