Hom parla de quarterat en sautor quan el camper ha estat dividit mitjançant el tallat i el trinxat, i de quarterat en escaire quan la divisió ha estat feta en forma que resulta com una creu esvàstica i cada quarter recorda la forma d’un escaire. L’ordre per a blasonar els quarters va sempre del cap a la punta i del costat destre al sinistre. Els quatre quarters poden ésser de dos esmalts iguals alternats (primer amb quart i segon amb tercer) o de quatre de diferents. El costum de quarterar les armes —molt comú als estats hispànics— sembla que començà a la fi del segle XIII. Amb el temps, però, la multiplicació de quarters assolí graus exagerats principalment a Alemanya. Aquest costum ha estat censurat pels heraldistes actuals que propugnen l’ús de les armes pures. Avui dia el quarterat només és aconsellat quan hom vol representar en un mateix escut les armes dels quatre primers cognoms d’un individu. Sembla que per a efectes artístics a l’edat mitjana s’inicià el costum d’emprar el quarterat amb repetició d’armes (primer i quart i segon i tercer); això es veu clar en les armes dels reis de Castella (quarterat en creu primer i quart de Castella i segon i tercer de Lleó) i de Sicília (quarterat en sautor primer i quart de Catalunya i segon i tercer de Hohenstaufen).
adj
Heràldica
D’esquerra a dreta, en creu, en sautor i en escaire
Dit del camper de l’escut dividit en quatre parts o quarters iguals mitjançant el partit i el truncat; també se’n diu quarterat en creu.