quelonis

quelonios (es), Chelonia (en)
m
pl
Herpetologia

Quelonis (tortuga gegant de Galápagos)

© Fototeca.cat-Corel

Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.

De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles. La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior: les mitjanes o vertebrals (al centre), les costals (al costat de les mitjanes) i les marginals (a les vores). La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades inframarginals. La característica més important de l’esquelet dels quelonis és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. El crani presenta característiques d’un gran primitivisme, car hi ha una absència total de fosses temporals. El conjunt de caràcters particulars de l’esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l’acció de les extremitats. La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la irradiació solar. És proverbial l’extrema longevitat dels quelonis; diverses espècies poden viure 100 anys o més. N'hi ha d’hàbitats terrestres i n'hi ha d’aquàtics, marins o d’aigua dolça; els d’hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que els aquàtics tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana. Comprèn dos subordres, el dels tecòfors (d’esquelet corneoossi) i el dels atecòfors (d’esquelet corni). La filogènia clàssica situà els quelonis a la base de l’arbre evolutiu dels rèptils vivents, aparella els rincocèfals (només representats per la tuatara neozelandesa) amb els escatosos i deixa els crocodilians en una branca paral·lela (on també se situarien els ocells). Però una anàlisi de 24 gens nuclears i d’ADN mitocondrial aparella els crocodilians amb els quelonis i situa els escatosos a la base de l’arbre. Les evidències morfològiques i paleontològiques no són clares; amb tot, es defensa el canvi en l’arbre filogenètic pel rigor dels darrers estudis moleculars realitzats i les conclusions que se'n deriven.