quietisme

m
Cristianisme

Moviment d’espiritualitat catòlica del segle XVII, difícil de determinar en els seus límits, caracteritzat per un llenguatge místic, pròxim al panteisme, en reacció contra la pietat voluntarista.

Arrenca de la Guia espiritualde Miguel de Molinos (1675), que feia consistir la perfecció cristiana en l’amor de Déu i la inacció de l’ànima, abandonant tot poder propi. Seixanta-nou de les seves proposicions foren condemnades (1688). Amb l’enrenou provocat a França, Bousset i l’arquebisbe de París condemnaren també obres de Guyon su Chesnoy (1695), així com llur defensa de FFénelon en l’obra Explication des maximes des saints sur la vie intérieure. Innocenci XII ratificà la condemna (1699), que Fénelon acceptà. El moviment influí en el pietisme.