quil·laia

Quillaja saponaria (nc.)

f
Botànica

Planta llenyosa, de la família de les rosàcies, de fulles simples, alternes i dentades, de flors pentàmeres i de fruits quinquecarpel·lars estel·liformes.

Es troba als Andes xilens i peruans. La seva escorça és un important succedani del sabó, conegut amb el nom d'estella de sabó.