Aquest concepte, que deriva del grec χείρ (‘mà’) i que fa referència a la manca de simetria present en les mans, ha substituït modernament el de dissimetria. En termes de la quiralitat, hom classifica les molècules en quirals i aquirals. Totes les molècules quirals presenten activitat òptica, de manera que ambdós conceptes es troben biunívocament relacionats. D’altra banda, la quiralitat d’un agregat de molècules pot diferir de la de les molècules components, com és el cas dels cristalls quirals de quars, els quals són constituïts per unitats essencialment aquirals. El concepte de quiralitat, però, no manté una relació biunívoca amb el d’asimetria; així, mentre que totes les molècules asimètriques són quirals i per tant òpticament actives, no totes les molècules quirals són asimètriques, puix que algunes molècules que tenen eixos de simetria són quirals, com ocorre, per exemple, en el següent derivat ciclopropànic:
Aquesta molècula presenta un eix de simetria binari i tanmateix és quiral.