i racisme | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

racisme

racismo (es), racism (en)
substantiu masculím
Política    Sociologia
racismo (es), racism (en)
sociologia sociol i ciències polítiques polít
Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física.

De fet és una forma activa d’etnocentrisme, comuna a tots els grups humans. El racisme blanc és un fenomen relativament recent, iniciat als segles XV i XVI i que culminà al segle XX amb les doctrines imperialistes. Alguns autors anglesos —R. Kipling n’és el representant més contemporani— defensaren, influïts pel darwinisme, el destí de les nacions d’Occident com a potències civilitzadores en una concepció eurocèntrica i colonial del món. A França, Henri de Boulainvilliers havia estat ja l’iniciador —amb les seves obres, totes pòstumes— de la formulació teòrica del racisme, en intentar demostrar que la noblesa procedia de la raça dominant dels francs ( Essai sur la noblesse , 1732). Més tard J. A.Gobineau defensà (entre el 1835 i el 1855) en el seu llibre Essai sur l’inégalité des races humaines , que obtingué molt ressò en els estats meridionals dels EUA i a Alemanya, que la raça blanca és superior a totes i que dins aquesta la branca més pura és l’ària. Aquestes tesis serviren al nacionalsocialisme alemany per a portar a terme, a partir del 1933, una lluita entre la raça ària i els altres pobles que comportà l’extermini de milions de jueus i molts gitanos. En algunes guerres d’alliberament per part d’antigues colònies hi ha hagut fortes lluites racistes amb l’únic objecte de perpetuar el poder de la metròpolis. El racisme ha comportat així mateix, en alguns estats africans, la supressió física de tribus senceres enemigues de la tribu governant. A Amèrica el racisme començà amb la gran aportació d’esclaus negres que substituïren els indis en els treballs més pesats al camp i a les mines. Als EUA, el racisme sorgí, de fet, al segle XIX als estats sudistes, on la monocultura del cotó comportava la utilització d’una gran quantitat d’esclaus negres com a mà d’obra; tot i que el president A. Lincoln abolí l’esclavatge (1862), el racisme perviu encara amb virulència allí on la minoria blanca creu que pot ésser desplaçada per la majoria de color; contemporàniament, en la dècada dels seixanta, alguns moviments negres, com el Black Power, iniciaren la defensa dels drets de la població negra com a resposta a la discriminació. A Europa hom pot trobar encara avui certes formes de racisme en alguns països més desenvolupats, en relació amb els treballadors provinents de la Mediterrània i del nord d’Àfrica.

Col·laboració: 
MDLl
Llegir més...