i radiotelescopi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

radiotelescopi

radiotelescopio (es), radio telescope (en)
substantiu masculím
Astronomia i astronàutica
radiotelescopio (es), radio telescope (en)
A dalt, tall vertical d’un radiotelescopi amb reflector secundari; a baix, esquema del camí que segueixen els senyals captats per un radiotelescopi
© Fototeca.cat
astronomia astr
Instrument destinat a captar les ones radioelèctriques que arriben a la Terra procedents dels cossos celestes.

Un radiotelescopi és constituït essencialment per una superfície col·lectora metàl·lica de grans dimensions, que recull les ones radioelèctriques que provenen d’un astre llunyà i les fa arribar a una petita antena, la qual les envia a un detector. Aquest aparell és connectat a un instrument d’anàlisi, que estudia les radiacions rebudes, i a un sistema d’enregistrament, que n'enregistra els resultats. Les qualitats més importants d’un radiotelescopi són la sensibilitat i el poder separador. La sensibilitat d’un radiotelescopi, igual que per a un telescopi normal, depèn de la superfície col·lectora de les radiacions, la qual en aquest cas és l’antena metàl·lica. Com més gran sigui la superfície d’aquesta, més gran serà l’energia que hom pot recollir d’un astre. El poder separador d’un radiotelescopi és la distància angular mínima entre dues radiofonts distintes, talment que, a una distància donada, siguin captades com dos centres emissors distints. Hom demostra fàcilment que el poder separador d’un radiotelescopi depèn de dos paràmetres: les dimensions de l’antena i la longitud d’ona de la radiació emesa. Per a radiacions d’una longitud d’ona donada, com més gran és la dimensió de l’antena més gran és el seu poder separador, mentre que, per a una antena donada, com més gran és la longitud d’ona de les emissions captades més petit és el poder separador de l’antena. Això darrer té una gran importància, perquè els càlculs demostren que per a obtenir un poder separador de 10 segons d’arc a una longitud d’ona de 0,5 μm (color groc) n'hi ha prou amb una ullera d’1 cm de diàmetre, mentre que per a obtenir el mateix poder separador amb radioones d’1 m de longitud d’ona caldria una antena de 20 km de diàmetre. D’aquí resulta que, atesa la dificultat per a construir aparells de grans dimensions, les observacions dels radiotelescopis són sempre més deficients que les dels telescopis òptics. La recerca d’un poder separador acceptable ha portat els radioastrònoms a imaginar diversos tipus d’antena per als radiotelescopis. La més simple és constituïda per una sola superfície receptora de grans dimensions, de forma generalment parabòlica, que concentra les ones radioelèctriques en el focus, on hi ha una petita antena auxiliar (o antena d’alimentació ) connectada al receptor. Aquest és el tipus d’instrument més utilitzat per a detectar les ones decimètriques i centimètriques, però no pot ésser emprat per a longitud d’ona més gran. Un altre tipus de radiotelescopi, dit creu de Mills , és constituït per dues antenes lineals, molt llargues i estretes, i orientades en el sentit est-oest i nord-sud, respectivament. La primera té un gran poder separador per a dues radiofonts que tinguin la mateixa declinació i unes ascensions rectes molt pròximes, mentre que la segona la té per a dues radiofonts de la mateixa ascensió recta i declinacions pròximes. El conjunt té un bon poder separador en qualsevol direcció, però tan sols per a les fonts les radiacions de les quals són situades dins una petita regió del cel. Cal esmentar també uns altres tipus de radiotelescopis, coneguts amb el nom d' interferòmetres o radiointerferòmetres , els quals són constituïts essencialment per dues o més antenes situades en llocs bastant separats, que reben senyals radioelèctrics d’un mateix cos celeste i els envien a un mateix receptor. Amb aquests aparells hom obté la informació a partir de l’estudi de les franges d’interferència observades en el receptor quan la radiofont es mou respecte a les antenes a causa del moviment diürn del firmament ( radioastronomia). Amb aquests dispositius, que arriben a acoblar radiotelescopis situats a diferents continents, hom ha assolit un gran poder de resolució, comparable al d’un radiotelescopi de grans dimensions (astrofísica). Hom parla aleshores de VLA ( very large array ), quan un conjunt de radiotelescopis és situat en una zona reduïda, o de VLBI ( very long baseline interferometry ), quan són situats en diferents continents.

Col·laboració: 
JMVH
Llegir més...