El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les instal·lacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí instal·lacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn. Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el craqueig, dissociacions de molècules que donen olefines i combinacions per polimerització, i el producte obtingut pot arribar a tenir un índex d’octà de 80, si la temperatura i la pressió del procés han estat de l’ordre de 600°C i de 75 atm, respectivament. Els productes d’índex d’octà de fins a 95 són obtinguts per 'reforming’ catalític, tècnica desenvolupada entre el 1940 i el 1950, en presència de platí o d’òxids de crom o de molibdè com a catalitzadors, i a unes condicions de pressió i de temperatura inferiors a les del reforming no catalític (a 500°C i 30 atm, per exemple), en el qual les principals reaccions esdevingudes són la ciclització i la deshidrogenació dels hidrocarburs.
m
Química