revolució permanent

f
Política

Teoria formulada en embrió per Karl Marx (1850) i desenvolupada àmpliament per Lev Trockij (La revolució permanent, 1930).

Parteix de la idea que la revolució no ha d’acceptar cap forma de dominació de classe, sinó que ha d’arribar a la liquidació total de la societat classista, i planteja la necessitat de superar ràpidament la democràcia burgesa —mitjançant la dictadura del proletariat — per arribar al socialisme, en la construcció del qual també hi haurà una transformació constant de les relacions socials. Finalment, per evitar que la revolució sucumbeixi, cal estendre-la a tot el món. L’any 1923 aquesta concepció revolucionària enfrontà Trockij amb Stalin, partidari de la construcció del socialisme en un sol país (l’URSS).