ria

ría (es), ria (en)
f
Hidrografia

Ria gallega

© Lluís Prats

Entrant marítim sinuós i ramificat, però de parets inclinades i no verticals com les dels fiords.

Les típiques no semblen degudes a un enfonsament continental, sinó més aviat a una invasió marina de les baixes valls fluvials durant l’era terciària (transgressió flamenca del Plistocè). Calia, però, que les xarxes fluvials ja estiguessin desenvolupades i encara no envellides per l’erosió. Això explica que només s’hagin desenvolupat bé en certes regions com Galícia, Bretanya, SE d’Escòcia, E dels EUA, SE d’Austràlia, etc. Als Països Catalans, l’única desenvolupada és el port de Maó. No arribaren a terme les petites de la costa menorquina de Tramuntana, de la mallorquina de Llevant (inclosa l’illa de Cabrera) o de la península del cap de Creus. D’altres d’importants, com la del Llobregat fins al Papiol i la de l’Ebre fins a Tortosa, han estat reblertes pels al·luvions.