riff
anglès*
substantiu masculím
Música
música
mús
Figura melòdica i rítmica pròpia del folklore africà, i que ha passat al jazz
.
Basats en l’esquema de diàleg entre el solista i el cor, els riffs són objecte de repeticions, com els ostinati típics de la música africana. En el jazz, l’exemple d’utilització més típic es troba en l’orquestra de Count Basie.