i rizosfera | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

rizosfera

substantiu femeníf
Botànica    Geologia
botànica bot i pedologia pedol
Volum de sòl en contacte directe amb les arrels d’una planta.

La rizosfera no és una regió ben definida ni homogènia. És plena de microorganismes, com per exemple algues, bacteris, fongs i virus, i components de la microfauna, com amebes, artròpodes, flagel·lats i nematodes. La planta aporta a la rizosfera entre 50 i 100 mg de matèria orgànica per cada gram d’arrel, i els microorganismes realitzen activitats metabòliques de les quals la planta es beneficia. El conjunt d’interaccions que s’estableixen s’anomena efecte rizosfèric. L’estimulació dels microorganismes de la rizosfera gràcies a l’efecte rizosfèric es quantifica per la raó entre el nombre de microorganismes presents al sòl rizosfèric i els que viuen en zones lliures d’arrels pròximes a la planta. L’efecte rizosfèric s’inicia amb la germinació de la llavor, i consisteix en l’estimulació dels microorganismes del sòl i el desenvolupament d’interaccions entre els microorganismes, l’arrel i el sòl. El resultat de moltes d’aquestes interaccions és un benefici net per a la planta i l’ecosistema en general, constituint un dels factors clau en la productivitat del medi. La rizosfera és formada per la rizosfera externa o sòl rizosfèric, que compren la regió del sòl que envolta l’arrel, en íntim contacte amb aquesta, i que conté poblacions estimulades de microorganismes; la rizoplana, que és la superfície de l’arrel i els microorganismes que hi viuen, i l'endorizosfera, que es forma quan el teixit cortical de l’arrel es veu envaït i colonitzat per microorganismes saprofítics i simbiòtics.

Llegir més...