El cos és recobert per una cutícula d’escleroproteïna, rígida (quan és engruixida i subdividida en anells o plaques és anomenada lloriga), amb una corona o òrgan rotatori, constituït per un anell circumapical de cilis que fan moure l’animal i atreuen partícules alimentàries i organismes vegetals i animals. El cos consta d’un cap, un tronc i un peu cònic, bifurcats típicament en dos dits, utilitzables per a la locomoció reptant per cadascun amb una glàndula pèdia, la secreció de la qual els permet d’adherir-se al substrat. Són organismes sincitials. A l’aparell digestiu hi ha la boca, situada anteriorment respecte a l’òrgan rotatori, la faringe, proveïda d’un òrgan mastegador característic, i el màstax, de peces quitinoses; la resta de l’aparell digestiu té cilis a la seva superfície interna i acaba en una cloaca, on desemboquen els gonoductes i els vasos excretors (dos protonefridis). Les cèl·lules musculars estan encreuades en el pseudoceloma (pseudocelomats). El sistema nerviós és bàsicament un gangli cerebroide amb dos nervis ventrals; disposen d’òrgans tàctils (antenes) i quimioreceptors (palps i un o dos ocels centrals). Els manca l’aparell circulatori. Presenten sexes separats, amb notable dimorfisme, i la majoria d’espècies no tenen mascles, per la qual cosa la partenogènesi és molt freqüent; la fecundació es pot fer mitjançant l’òrgan copulador, però generalment és epidèrmica, i aleshores es dóna l’heterogonia; hi ha espècies ovípares i vivípares. La majoria d’espècies són pelàgiques d’aigua dolça, sobretot bentòniques; també n'hi ha de sèssils, sobre algues, molses i líquens, i de paràsites. Poden encistar-se per manca d’humitat. Les espècies pelàgiques presenten ciclomorfosi. Filogenèticament hom creu que són pròxims als platihelmints i nematodes, llevat dels anèl·lids; no n'hi ha de fòssils.
m
pl
Zoologia