Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla. Habita les regions temperades de l’hemisferi nord i, als Països Catalans, se’n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana.
El roure africà (Q. canariensis), fins de 25 m d’alçària, amb fulles marcescents, el·líptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes.
El roure cerrioide (Q. cerrioides), fins de 20 m d’alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est de la península Ibèrica.
El roure de fulla gran (Q. petraea), fins de 40 m d’alt, amb fulles grosses, obovades, sinuades i glabres, es troba en una gran part d’Europa, però escasseja als països mediterranis.
El roure de fulla petita (o valencià, o galer) (Q. faginea), de fins a 15 m d’alçària, amb fulles menudes, ovades, dentades i finament tomentoses al revers, es troba a la península Ibèrica i escassament a Mallorca.
El roure martinenc (Q. pubescens), fins de 25 m d’alt, amb fulles sinuades i tomentoses pel dessota, creix a l’Europa submediterrània.
El roure pènol (Q. robur), fins de 45 m d’alçària, amb fulles obovades, lobulades, glabres i subsèssils, és comú a una gran part d’Europa, però als Països Catalans només es fa en algunes comarques del nord del Principat.
El roure reboll o simplement reboll (Q. pyrenaica), fins de 20 m d’alçària, amb fulles oblongues, profundament pinnatífides i densament tomentoses, és propi del sud-est d’Europa, però als Països Catalans només es troba a les muntanyes de Prades i al massís de Penyagolosa.
A part les espècies autòctones, als Països Catalans també en són plantades altres d’exòtiques, amb fins principalment ornamentals, com el roure americà (Q. borealis) i el roure negre (Q. velutina), oriünds de l’Amèrica del Nord.
La fusta de roure
© Fototeca.cat
La fusta de roure, dura, compacta i de color terrós groguenc, és molt emprada en fusteria i en ebenisteria, especialment la del roure de fulla gran i la del roure pènol. Tant l’escorça de roure com la seva fusta i les glans contenen tanins que són emprats en adoberia. Les glans són un aliment excel·lent per al bestiar porcí.