L’imperi japonès, contrari a la creixent intervenció de les potències europees a la Xina, decidí d’intervenir contra Rússia quan aquesta potència s’instal·là a Liaodong. Fracassades les negociacions russojaponeses sobre l’evacuació de Manxúria (1903), l’esquadra japonesa atacà Port Arthur (1904) i s’assegurà el domini marítim de la zona, que confirmà en destruir l’esquadra russa de Vladivostok. Forces japoneses desembarcaren a Corea i ocuparen Seül, travessaren el Yalu i s’apoderaren del port de Dalian. El 1905, després de la capitulació russa de Port Arthur, es produí la batalla de Shenyang, de resultat indecís, i la destrucció de l’armada russa de la Bàltica a Tsushima. La guerra acabà amb la victòria del Japó (tractat de Portsmouth, 1905). Les conseqüències d’aquesta guerra foren importants tant des del punt de vista tàctic (utilització de la metralladora i del canó de tret ràpid i creació de fronts continus sòlidament organitzats, amb la decadència subsegüent de les càrregues de cavalleria) com del polític (enfonsament de l’imperi tsarista i aparició del Japó com a gran potència). Pel que fa a les pèrdues territorials, Corea, el S de Manxúria, Port Arthur i Dalian (actual Lüda) i la meitat S de Sakhalin passaren al Japó.
f
Història