rútil

m
Mineralogia i petrografia

Rútil

© Fototeca.cat - G. Serra

Òxid de titani, TiO2.

Mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal, en cristalls sovint prismàtics, i a vegades aciculars. També es presenta en masses granulars. És freqüent la macla de contacte, que dóna origen a formes cícliques i de colze. Té una fractura concoidal irregular. És de color marró vermellós, de vegades groc, violaci o negre. La seva duresa és de 6-6,5 i la densitat de 4,25. Es presenta sovint com a producte d’alteració d’altres minerals de titani, especialment l’esfèn i la ilmenita. Forma part com a mineral accessori de roques ígnies, gneis i esquists. En molts cristalls de quars hom pot trobar petits cristalls aciculars de rútil. Els principals productors són Austràlia i, als EUA, els estats de Florida i Carolina del Sud.