La Bíblia n'explica l’etiologia amb el descans de Déu en acabar l’obra de la creació. Com cada dia de la setmana hebrea, s’inicia al capvespre anterior i acaba a la posta de sol del mateix dia. L’oració introductòria del qiddūš, durant el sopar del divendres, el consagra al repòs i a la meditació. D’origen lunar, probablement babiloni (setmana), el descans sabàtic havia esdevingut dia de festa. Algunes prescripcions com la de no encendre foc i, doncs, de preparar els aliments a la vigília (parasceve) semblen d’origen quenita. La desaparició del culte, arran de la destrucció i de l’exili, multiplicà les pràctiques distintives i en desenvolupà una minuciosa casuística. El rigorisme dels Macabeus havia arribat a prohibir la defensa legítima en sàbat, els rabins prohibiren trenta-nou menes de treballs i la Mišnà dedicà dos tractats a la casuística del sàbat. La seva observança constituí una de les proves del criptojudaisme medieval.
m
Judaisme