Procediment terapèutic molt emprat durant segles, per al tractament d’una gran varietat de malalties, durant l’època de la medicina empírica arribà a ésser aplicat d’una manera gairebé sistemàtica per la majoria de metges a qualsevol malalt, el qual, en ésser-li extreta una quantitat apreciable de sang, experimentava una aparent millora. Per a practicar-la, hom utilitzava sangoneres (Hirudo medicinalis), que eren aplicades en diferents parts del cos. Amb l’aparició de la medicina científica, la sagnia caigué en desús i, bé que durant el s XIX fou encara ben corrent, actualment no és pràcticament utilitzada.
f