salat

m
adj
Lingüística i sociolingüística

Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es (s’), sa (s’), es, ses, derivat d’ipse, ipsa, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les, derivats d’illu, illa .

Es considera un subdialecte del català central. Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar (Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret) i els que estan a pocs quilòmetres de la costa (Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu). La toponímia, amb l’article ipsu, ipsa fossilitzat, testifica l’existència d’una primitiva zona molt més ampla d’aquest article. Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa. Un cert declivi del seu ús, especialment entre els joves, contrasta amb la gran vitalitat de què gaudeix a les Balears.