Conté aigua, ions Cl-, Na, K, HCO3, mucina, ptialina, leucòcits i restes epitelials. La ptialina desdobla el midó en maltosa, i la mucina actua com a lubrificant, però les principals funcions de la saliva són mecàniques: contribueix a la masticació i a la deglució i ajuda a la locució. La hidròlisi de les substàncies nutritives d’elevat pes molecular (com ara proteïnes, midó o greixos neutres) comença amb la saliva, gràcies a l’acció de l’amilasa. Antigament li eren atribuïdes propietats màgiques i guaridores: hom escopia per allunyar els mals esperits i per fer un jurament (és una pràctica freqüent encara en ambients rurals), amb la saliva hom guaria malalties, sobretot nafres, contusions i grans. El llenguatge viu suposa encara virtuts especials en la saliva dejuna (la segregada en dejú).
f
Bioquímica