san

f
m
Etnologia

Individu d’un poble de l’Àfrica sud-occidental de la raça khoisànida, que constitueix l’element més primitiu de la regió.

Eren difosos probablement, en èpoques anteriors, per tot el sud d’Àfrica; actualment resten reduïts a un petit nombre d’individus arraconats —per l’extensió successiva dels khoikhois i dels bòers— a les zones més inhospitalàries, principalment a l’àrea compresa entre els aiguamolls del riu Okavango i del llac Ngami, i de les terres àrides del Kaukauveld i de l’Omaheke, i, amb menys importància, per altres zones del Kalahari i al Namib. Són, en total, uns 50 000 individus (1960), dels quals 30 000 a Botswana i 20 000 a l’Àfrica del Sud-oest. Alguns grups de sans sotmesos a d’altres pobles practiquen la ramaderia de cabrú. La meitat, però —els del nord-oest—, continuen el mode de vida tradicional basat en la caça i la recol·lecció. La dona se serveix del típic kivi (bastó de cavar) per a desenterrar els tubercles i les arrels que serveixen d’aliment. S'ocupa, a més, de la construcció de l’habitatge —un simple paravent semicircular fet de branques—, del transport de l’aigua i de cuinar. L’home es dedica principalment a la caça amb un arc petit i fletxes emmetzinades, i a la confecció dels estris i dels vestits, emprant, com a únics materials, la fusta, la canya i els productes animals. Els recipients i els ornaments són fets d’ous d’estruç. L’únic animal domèstic és el gos. Viuen agrupats en bandes nòmades de 3 o 4 famílies diferents, compostes en total d’una trentena d’individus. Cada família és formada únicament per marit, muller i fills, i és, a vegades, polígina. Per damunt de la banda hi ha únicament la tribu, que és grup cultural i lingüístic amb un nom distintiu, però sense altres lligams socials. Les tribus més septentrionals practiquen l’exogàmia i diversos ritus d’iniciació sexual. Les llegendes i la mitologia ofereixen una gran riquesa i una gran varietat. Els sans no reten culte a cap ésser suprem creador; creuen principalment en un ''geni del bush' o “follet de la brolla”, que personifica les forces de la natura, i en els esperits dels morts, i efectuen pràctiques màgiques, especialment per a afavorir la caça. La mitologia astral hi és molt estesa.