i santuari | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

santuari

santuario (es), sanctuary (en)
substantiu masculím
Cristianisme    Mitologia
santuario (es), sanctuary (en)
cristianisme crist i història de les religions hist rel
Capella, església, lloc, que ha adquirit caràcter sagrat a causa d’una revelació de la divinitat (o de la Mare de Déu o d’algun sant), o bé que conserva relíquies o imatges, i que ha esdevingut centre de devoció i pelegrinatge.

Terme poc rigorós en història de les religions, designa primerament un lloc sagrat natural —gruta, tossal, font, etc— sacralitzat per una teofania i que hom constitueix per l’erecció d’un altar, d’una pedra, d’una imatge, d’un edicle, etc, i més tard per la construcció d’un temple. Sovint constitueix la part més santa d’un temple. N'existeixen a totes les religions. Els primers santuaris cristians foren capelles edificades sobre les tombes de màrtirs o de sants famosos; més tard, temples que conservaven imatges miracleres o commemoratius d’aparicions. Sovint hi han nascut a l’entorn institucions diverses d’assistència als pelegrins o de beneficència.

Col·laboració: 
JTR
Llegir més...