i sargantana | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

sargantana

sangartilla, lagartija (es), lizard (en)
substantiu femeníf
Zoologia
sangartilla, lagartija (es), lizard (en)
Sargantana: animal triploblàstic celomat deuterostomat ( e vetebrats, cl rèptils
© Fototeca.cat
zoologia zool
Nom donat a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids , de dimensions inferiors a les dels llangardaixos, que pertanyen a diversos gèneres, com Lacerta, Psammodromus, Acanthodactylus, Algyroides i Podarcis (sargantanes de paret).

Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses.

La sargantana àgil ( L.agilis ), d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles; habita als Pirineus.

La sargantana comuna septentrional ( L.muralis ), d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna ( L.hispanica ), la més freqüent de les sargantanes dels Països Catalans, on hom la troba sovint grimpant per les parets assolellades, els rocalls, els talussos amb rocs, etc, i és tan abundant en els biòtops naturals com en els artificials i urbans. Ambdues espècies són molt semblants, d’una coloració molt diversa, el musell punxegut i un collar d’escates molt patent al voltant del coll i escates dorsals molt petites i granuloses, però hi ha una petita diferència a les escates del cap. Sembla que la sargantana comuna té una distribució més de terra baixa que la sargantana comuna septentrional.

A les Illes Balears i a les Pitiüses hi ha un grup de sargantanes molt diversificat, entre les quals destaquen les dues espècies endèmiques: la sargantana balear ( L.lilfordi ), de Mallorca, Menorca i els illots veïns, i la sargantana de les Pitiüses ( L.pityusensis ), d’Eivissa i Formentera.

La sargantana muntanyenca ( L.monticola ) ateny fins a 23 cm de longitud total, té la cua molt allargada i amb anells estrets i amples alternats, el dors és de color d’oliva i els costats són d’un color fosc de fons amb taques irregulars; habita a llocs pedregosos dels Pirineus i a Galícia, Astúries i el Massís Central.

La sargantana vivípara ( L.vivipara ) ateny uns 15 cm de llargada i és de color fosc, de vegades negre per sobre, amb una línia dorsal i dues de laterals també fosques (les darreres, però, voltades d’una vora clara), i el ventre és de color ataronjat o vermellós, esquitxat de negre en els mascles i groc o ataronjat clar en les femelles; la gorja és voltada en època de zel per una orla lila o blava en els mascles i de color de rosa pàl·lid en les femelles; habita als Pirineus i a la serralada Cantàbrica en torberes i prats humits.

El representant més important del gènere Psammodromus és la sargantana corredora o de prat ( Psammodromus hisnicus ), d’uns 13 cm de llargada —9 dels quals corresponen a la cua—, caracteritzada pel fet de presentar les escates imbricades i el cos, de color verd terrós, proveït de bandes longitudinals dorsals, blanques o grogues voltades d’un color fosc, que van des de la nuca fins a la cua, i tres bandes més a cada costat; habita als sorrals litorals.

La sargantana dels sorrals ( Acanthodactylus erythrurus ), d’uns 18-20 cm, és caracteritzada pel fet de presentar les escates inferiors dels dits molt sortints, formant com una vora serrada; habita als sorrals del litoral mediterrani de la península Ibèrica.

La sargantana de Valverde ( Algyroides marchi ), d’uns 12-13 cm de llargada, endèmica a la península Ibèrica, habita solament a la serra de Cazorla.

Col·laboració: 
PCA
Llegir més...