El terme és usat per molts lingüistes moderns, especialment per B.Pottier, per a designar el pla del significat de les unitats lingüístiques lexicals, en oposició a llur aspecte formal de significant, designat amb el terme de lexema. Segons Pottier, un semema és integrat per un conjunt de semes genèrics, constants i denotatius, anomenat classema; un conjunt de semes específics, també constants i denotatius, anomenat semantema; i un conjunt de semes variables i connotatius —actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs—, anomenat virtuema.
m
Lingüística i sociolingüística