D’origen franc, durant el període merovingi fou el càrrec immediatament inferior al majordom i tenia a la seva cura el personal del palau. Sota els carolingis era encarregat d’organitzar els viatges del sobirà i sota els Capets esdevingué el primer funcionari reial, cap de l’exèrcit i administrador dels dominis reials. Fou conegut també, des del s X, amb el nom de dapifer. El càrrec cessà el 1191, a la mort del comte Teobald V de Blois, darrer senescal de França, i fou substituït pel de conestable. Els grans senyors feudals francesos també tingueren senescals propis (els ducs de Normandia i Aquitània, els comtes d’Anjou, Poitiers, Tolosa, etc), que es mantingueren quan els feus foren incorporats a la corona. Per aquesta causa França fou dividida administrativament —pel que fa al patrimoni reial— en batllies i senescalies. A Sicília, el gran senescal del regne era un dels set grans oficials amb dret a participar al consell de la corona.
m
Història