És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa, grup prehistòric del Neolític de Catalunya. El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera. Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó. Les ofrenes no són gaire abundants: algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex. Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os (per als cabells) i collarets, entre els quals són característics els de la pedra dita callaita.
Aquestes tombes acostumen a aparèixer agrupades, en petites necròpolis, però són molt poques les que han estat excavades sistemàticament i la majoria de les conegudes són tombes isolades, trobades per atzar, puix que, no havent-hi cap senyal exterior, són impossibles de localitzar. Presenten una situació molt característica, a les planes, grans o petites, o en llocs que tinguin bones condicions agrícoles, defugint les muntanyes i els terrenys gaire trencats. Aquest emplaçament explica el desconeixement que hom té dels poblats de cabanes, situats probablement prop de les necròpolis i que han desaparegut com a conseqüència dels conreus posteriors.
La cultura dels sepulcres de fossa ocupà una bona part del Principat de Catalunya i no té paral·lels exactes a la resta de la península Ibèrica. Els nuclis més densos corresponen a les comarques del litoral i del prelitoral pròximes a Barcelona (Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Penedès, Vallès) i a les centrals immediates (Bages, Solsonès), però hi ha troballes esporàdiques al Gironès, a l’Empordà, així com més al S (Baix Camp, Conca de Barberà). Recentment han estat identificats enterraments neolítics als volts d’Amposta (Montsià) que sembla que es poden relacionar amb aquesta civilització, però no han estat publicats encara.
La cultura dels sepulcres de fossa se situa, cronològicament, entre un Neolític més antic, bàsicament cavernícola, amb ceràmica decorada amb impressions (cardial), i l’època dels megàlits, ocupant part del tercer mil·lenni aC i potser els inicis del segon. Representa una notable intensificació de l’economia agrícola: aquesta gent han estat batejats com els primers pagesos del pla. Durant els temps inicials del seu estudi foren considerats com una part d’una suposada cultura d’Almeria (en la fase neolítica) i se suposava que havien entrat a Catalunya com una invasió procedent del SE hispànic. Estudis posteriors tendeixen a relacionar-la amb altres grups de característiques molt semblants de l’occident europeu, com la cultura de la Lagozza d’Itàlia del N, de Cortaillod a Suïssa i de Chassey a les terres franceses i occitanes, grups tots ells relacionats indirectament amb les cultures neolítiques danubianes (alguns dels elements típics de les quals han arribat als sepulcres de fossa catalans, com els vasos de boca quadrada). En llur darrera fase, els sepulcres de fossa mostren, esporàdicament, algun element més tardà, com puntes de sageta de sílex de talla bifacial i alguna peça de coure, que indiquen perduracions ja dins el segon mil·lenni aC.