serapeu

serapeum (la), serapèum
m
Arqueologia

Entrada al serapeu de Sakkara

LorisRomito

Necròpolis d’Apis, a Egipte.

El més cèlebre és el que es troba al jaciment arqueològic de Sakkara, excavat per A. Mariette (1850-51). Comprèn fonamentalment la necròpoli del brau Apis, emanació de Ptah. A partir de la institucionalització de Serapis com a déu de l’estat ptolemaic, fou conegut amb el nom de serapeu (σεραπεῖον).

La necròpolis consta d’unes petites catacumbes, en ús des del 1275 fins al 644 aC (hom hi trobà vint-i-vuit restes d’Apis dipositades en sarcòfags de fusta), i d’unes grans catacumbes, emprades del 613 al 30 aC. En llur interior hi havia vint-i-quatre sarcòfags monolítics d’unes 69 tones de pes dipositats en igual nombre de cambres.

A més d’això, el jaciment comprèn diverses tombes d’Apis aïllades que van del regnat d’Amenofis III (1417-1379 aC) al de Ramsès II (1304-1237 aC); tombes civils de diferents èpoques, entre les quals en destaca una de la dinastia V, on es descobrí l’Escriba assegut, i una sèrie d’edificis en molt mal estat (temples, habitacions per als sacerdots, escoles, hostals, etc.).