Actua, per tant, accionat pel senyal d’error i es caracteritza pel circuit o bucle de retroacció. És anomenat també sistema asservit o de bucle tancat ( automatisme). Les magnituds que intervenen en tot servosistema són l'entrada, la sortida, el retorn o retroacció, el senyal d’error, les pertorbacions i l'alimentació. L’entrada pot ésser un senyal elèctric, una força, un moviment, etc, i actua sobre el servosistema, el qual dóna la resposta o sortida en funció d’aquella. El senyal d’error és elaborat pel comparador, que compara l’entrada amb el senyal de retroacció. Aquest senyal sol ésser amplificat i actua sobre l’element o òrgan de potència desitjat. Els servosistemes poden ésser lineals o no lineals, segons que les equacions diferencials que el defineixen ho siguin o no. Sovint la sortida actua sobre un mecanisme (eix, palanca, motor, etc), i aleshores hom l’anomena servomecanisme. En aquest cas hi ha una referència de posició que el servosistema permet de corregir contínuament. Hi ha un cas particular en què l’entrada d’un servosistema es manté constant deliberadament, i aleshores la missió principal d’aquest és mantenir també constant la sortida, malgrat les pertorbacions que hi pugui haver; en aquest cas es tracta d’un regulador automàtic. Han estat realitzats dos tipus principals de servosistemes : els electrohidràulics i els electromecànics. Un servosistema d’aquests consisteix normalment en un amplificador, una servovàlvula (en el cas de control de fluids), un mecanisme motor i un generador de senyal de contrareacció. L’amplificador envia el senyal de comandament a la vàlvula i aquesta regula en conseqüència la pressió i el cabal del fluid controlat, que actua sobre el mecanisme motor; alhora, és enviat a l’amplificador un senyal amb l’energia necessària per a la correcció automàtica. Les aplicacions típiques dels servosistemes són les màquines eines, els equips de radar, els canons d’artilleria i els coets astronàutics.
m
Tecnologia