sikhisme

m
Sikhisme

Conjunt de doctrines que constitueixen la religió dels sikhs .

El mot sikh, que en panjabi significa ‘deixeble’, designa el seguidor dels ensenyaments dels deu gurus, el primer dels quals, Nanak (1469-1538), n’és el fundador, i de la doctrina compilada en les escriptures (Ādi-granth). Clarament diferenciat de l’hinduisme i l’islamisme, religions dominants al Panjab, on sorgí vers el 1500 dC, el sikhisme professa el monoteisme, la igualtat fonamental dels éssers humans, el rebuig del ritualisme i del sacerdoci, la creença en un cicle de reencarnacions que culmina amb la fusió amb l’ésser suprem i la importància d’una vida recta, honesta i virtuosa. Amb una base en el pensament de Kabīr, la doctrina recollida en l’Ādi-granth fou formulada bàsicament pel fundador, Nanak (1469-1538), i pels seus successors (gurus), i inclou també himnes d’autors del moviment bhakti (ultra les poesies de Kabīr, n’hi ha de Jaidev, Nāmdev, Mirābaī i Sūrdās). El cinquè guru, Arjan (1563-1606), establí la ciutat d’Amrítsar i el temple daurat (Sri Harmandir Sahib) com a centre religiós del sikhisme. Després de l’execució d’Arjan, el sisè guru Hargobind, inicià la militarització dels sikhs, que foren perseguits per l’emperador mogol Aurangzeb, el qual executà el novè guru, Tegh Bahadur, el 1675.

El desè guru, Gobind Singh, fou el gran renovador del sikhisme: completà la militarització dels adeptes, fundà la germandat de guerrers Khalsa Panth, establí el calendari de les festivitats més importants, entre les quals hi ha el Vaisakhi o Baisakhi, l’any nou sikh, en què el 13 o el 14 d’abril, segons l’any, es commemmora la fundació de la fe sikh, el 1699; la cerimònia d’iniciació (Khande di Pahul) i les anomenades 5 K, elements idiosincràtics i simbòlics de la identitat sikh: el kesh, cabell sense tallar recollit en un turbant característic; el kara, braçalet d’acer; la kanga, una pinta de fusta associada a la idea de puresa; la kachha, o kachera, una mena de pantalons curts, i el kirpan, una daga, punyal o espasa. Després de la mort de Gobind Singh, el títol de guru deixà de ser aplicat a persones físiques i passà a designar l’autoritat de les escriptures, l’Ādi-granth.