En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit; en certa manera, es complementen. Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes (cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen) fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste. Atès que els beneficis obtinguts per cada associat (sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc) no es troben generalment en equilibri, sovint és molt difícil d’establir un límit precís entre comensalisme, mutualisme, simbiosi i altres relacions tròfiques o no tròfiques interespecífiques. Alguns exemples remarcables de simbiosi són els dels microorganismes (bacteris, flagel·lats o ciliats) que habiten el conducte digestiu d’animals superiors i s’alimenten d’una part de l’aliment ingerit per aquest, però posen a llur disposició grans quantitats de glúcids assimilables, dels quals no podrien disposar perquè no tenen els enzims necessaris per a la digestió (cel·lulases); els d’alguns fongs que augmenten la capacitat absorbent de les arrels de diversos vegetals sense pèls absorbents propis, com les coníferes, formant micorrizes; i els bacteris Rhizobium, que viuen en les arrels de les lleguminoses, fixen nitrogen molecular i substitueixen, de vegades, la insuficient aportació de substàncies nitrogenades, etc. La simbiosi pot haver estat un factor decisiu en l’evolució de certes espècies, de manera que només en espècies que han coexistit durant un temps llarg són possibles simbiosis molt especialitzades.
f
Ecologia