El mot prové del pecat de Simó el Mag i suposa una pretensió sobre un bé espiritual (gràcia, sagraments, jurisdicció eclesiàstica, prebenda, ordenació, etc) en canvi d’un preu temporal (diners, presents o altres avantatges, com protecció, recomanació, etc). L’Església la considera una profanació i una injúria als béns espirituals i declara nul·les totes les nòmines i convencions simoníaques, així com l’exercici del sacerdoci obtingut per simonia. Condemnada ja pels concilis d’Orleans (553, 549) i de Clarmont d’Alvèrnia (535), fou un flagell a l’època feudal, amb tot el mercadeig de prebendes, comendes, etc, que culminà en la reforma gregoriana i la lluita de les Investidures. Els nombrosos intents de reforma catòlica (s. XV i XVI), la Reforma protestant, la Contrareforma, afrontaren des de diversos punts de vista (canònic, polític, moral) el problema. El concili de Trento en definí la legislació.
f
Història
Dret canònic